Gallines

Ets aquí: Home » Autòctons » Races catalanes de dues potes » Gallines

gallina empordanesa - fira sant martiriaGallina empordanesa

Les primeres referències consten de l’any 1920. Típiques de les cases rurals de l’Empordà, actualment la podem trobar a totes les comarques catalanes, però principalment des de la línia de Barcelona cap al nord. Tot i que està composta de cinc varietats, blanca, roja, rossa, blanquirossa i aperdiuada, les característiques morfològiques generals són: cresta, normalment de 5 o 6 puntes, és mitjana, i és característica la presència d’apèndix o clavell en el lòbul posterior, característica també coneguda com a cresta de rei, les orelletes vermelles, potes de color groc. La seva orientació productiva és la de carn i ous.

 

 

gallina flor de l'ametller - fira sant martiriaGallina flor d’ametller

És difícil parlar d’un origen concret de la raça, ja que fins ara no s’ha trobat cap document que ens mostri on i des de quan es criaven aquestes aus, només es disposa d’informació oral que s’ha transmès a través de diverses generacions. Es troben principalment en la meitat sud de Catalunya, encara que també en altres llocs com les comarques gironines i algunes zones de la Catalunya interior.

Les característiques morfològiques generals són: de mida reduïda, cresta mitjana, dreta, senzilla, amb cinc dents, el lòbul lleugerament separat de la nuca i roja, orelletes més aviat grans, ovals i blanques, ulls ataronjats, bec llarg i corbat, de diferents colors de base, però sempre clapada de blanc, recordant els pètals de les flors de l’ametller. Molt útil per covar.

 

gallina prat - fira sant martiriaGallina prat

Va tenir el seu origen en el conjunt de gallines i galls que eren freqüents en la zona del delta del Llobregat. A Catalunya la podem trobar a totes les comarques però principalment a la seva zona d’origen, també pràcticament a totes les comunitats autònomes de L’Estat espanyol, destacant Andalusia.

Hi ha dues varietats, la lleonada i la blanca, les característiques morfològiques generals són: cresta, més aviat grossa, és senzilla i de 5 o 6 puntes, barballeres grosses i penjants, orelletes blanques nacrades, els adults es caracteritzen per tenir les potes blau pissarra, el que l’hi ha donat el sobrenom de raça potablava. La seva orientació productiva és la de carn, molt reconegut el capó nadalenc.

 

Gallina pairal

Des de temps d’antany, aquestes gallines de petita grandària, han estat presents en les nostres cases de pagès. Popularment son anomenades “periques” ò “quiques” i al Maresme són també conegudes com “peleies”. La podem trobar per totes les comarques catalanes. Les característiques morfològiques generals són: de mida nana, cresta senzilla, mitjana i de 4 a 6 dents plans, orelletes blanques, potes de color groc, les varietats més abundants són la aperdiuada i la blat. Són bones covadores.

 

gallina penedesenca - fira sant martiriaGallina penedesenca

Les primeres referències escrites consten de l’any 1928, que parlaven d’una raça de gallina típica del Penedès que es caracteritzava bàsicament pel tipus d’ou que produïa, un ou de closca molt fosca. Aquesta raça està en expansió, la podem trobar a tot Catalunya, Estat espanyol i diferents països del món.

En podem trobar quatre varietats, negra, aperdiuada, blat i barrrada, les característiques morfològiques generals són: cresta senzilla, mitjana i amb 5 o 6 dents i apèndixs a cada costat del seu lòbul posterior, barbetes mitjanes i penjants, orelletes oblongues i de color blanc vorejat de vermell, tarsos de color blau pissarra o blanc. La seva orientació productiva és la d’ous.