Blog

Ets aquí: Home » Blog

L'Ajuntament de Banyoles i l'Associació de la Fira de Sant Martirià han fet un balanç molt positiu de la celebració de la 38a edició, que va tenir lloc els dies 18, 19 i 20 de novembre. El gruix de les propostes es va concentrar el cap de setmana amb la principal novetat dels espectacles eqüestres professionals, dissabte a la tarda i al vespre, i diumenge al matí. Concretament, segons dades del consistori, unes 250 persones van assistir a l’espectacle de dissabte al vespre i més de 400 el diumenge al matí. En total, doncs, més de 600 persones van presenciar en directe les evolucions dels equins en la nova carpa que es va instal·lar per a l'ocasió. La regidora de Turisme i Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Banyoles, Joana Vilà, ha valorat l’afluència de gent als diferents espais i propostes, i el canvi d’ubicació de la Fira del Dibuix i la Pintura, a la part de dalt del pavelló. Tot i això, el consistori s’ha anotat un seguit de millores a tenir en compte per a l’edició de l’any que ve. Entre d’altres, la senyalització i la il·luminació del pavelló o la instal·lació de més lavabos portàtils. Pel que fa als espectacles eqüestres, que es duien a terme per primer cop, s’estudiarà la millora del tancat de la pista i la gestió del control d’entrades i sortides. Es calcula que unes 30 mil persones s’han passejat aquest cap de setmana pels diferents espais de la Fira.

Llegeix-ne més

La Fira de Sant Martirià acull, per primera vegada en la seva densa història, una exhibició d’Agility puntuable pel campionat del 2017 que organitza el Club del Gos d’Atura Català que tindrà lloc el diumenge 20 de novembre a partir de les 11 del matí. Sens dubte, una excel·lent ocasió per gaudir d’un esport caní que consisteix a dirigir un gos sobre una sèrie d'obstacles (salts, túnels, passarel·la, rampa, balancí) que ha de superar de la manera més exacta possible i competint contra rellotge, sense corretja, incentius o joguines.

El guia no pot tocar el gos ni els obstacles, excepte de manera accidental, i el control rau en la veu, els senyals manuals i el llenguatge corporal. Per tant, és essencial que l’animal estigui ben entrenat perquè la base de l’Agility és la disciplina i l’obediència. Un jutge dissenya l’ordre en què el gos haurà de completar el circuit conforme al reglament i marca els obstacles amb números que els guies han d’estudiar i recordar per a transmetre’ls després a l’animal, quan ambdós competeixin a la pista.

Catalunya és pionera en aquest esport caní tan divertit. L’any 1992, la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat va inscriure el Club Caní Catalunya de Vilassar de Mar com el primer club esportiu d’Agility al país, i el 2009 es va reconèixer oficialment la Federació Catalana d’Agility (FCAG), la primera de tot Espanya i d’Europa.

programa-agility
 

Llegeix-ne més

A la Fira de Sant Martirià d’enguany es podran presenciar els millors números eqüestres dels millors artistes europeus del moment en el marc d’una programació dedicada als cavalls que s’ha modificat de soca-rel per adaptar-la als nous temps. Innovadors, dinàmics, atrevits, frescos i divertits. Breus números encadenats en què s’aconsegueix captivar i involucrar els espectadors. Així són els xous que es veuran a la carpa del parc de la Draga. assire-becar Els  cavalls mostren un gran ventall d’habilitats guiats només pels peus i la veu de l’ensinistrador, aconseguint crear un ambient màgic que estremeix el públic per la seva creativitat i bellesa. Tot plegat, esquitxat amb pinzellades còmiques que agraden especialment als més petits. La programació abasta quatre números eqüestres ben diferents, però amb una característica comuna: l’alta qualitat.

Els artistes  

Florin Cristinel Harabor, de nacionalitat francesa és considerat com un gran mestre en volteig cosac i posta hongaresa, mentre que el també francès Guillaume Assire-Becar fusiona l’art i l’humor en una posada en escena singular, original i atrevida. El català Lluís Pell es dedica a la cria de cavalls de pura raça espanyola i al seu entrenament amb doma natural i doma clàssica. Finalment, el grup Excalibur realitza tornejos medievals amb cavalls des de fa temps amb un nivell de realisme i espectacularitat sorprenents.

Per no perdre-s'ho!

INFORMACIÓ VENDA D'ENTRADES

fira-sant-martiria-banyoles-espectacle-cavallsfira-sant-martiria-banyoles-espectacle-cavalls
 

Llegeix-ne més

La Fira de Sant Martirià convida des de fa dos anys exemplars d’animals de races autòctons de zones pròximes per gaudir de l’oportunitat de conèixer-les ‘in situ’. L’any 2014 la regió convidada va ser les Illes Balears, mentre que l’any passat ens van visitar bestiar del País Basc. Per a l’edició d’enguany, s’hi podran veure races autòctones de l’Aragó, un territori limítrof amb Catalunya la capital del qual és Saragossa, que té una superfície de 47.720 quilòmetres quadrats i 1.277.471 d’habitants.

Segons els últims registres, a l’Aragó existeixen 15 races autòctones reconegudes de forma oficial, algunes d’elles en perill d’extinció, com ara les ovelles Churra Tensina i l’Ansotana, el cavall Hispà-Bretó o la gallina del Sobrarbe. Per contra, la cabra Moncaina ha experimentat una recuperació espectacular en els darrers anys. Una de les races més conegudes és, possiblement, la vaca Serrana de Terol, originària del sud. No obstant això, la més estesa és la Parda de Muntanya, amb més de 28.000 exemplars. A la província de Terol també es localitzen la Gallina Serrana i l’Ovella Ojinegra i la Rasa Aragonesa. Al marge d’aquestes, hi ha quatre altres races pendents de reconeixement oficial, com ara el Can de Chira, el gos pastor aragonès, el gall dindi d’Osca, la gallina serrana de Terol i l’ovella Merina de les Muntanyes Universals.

Alguns exemplars d’aquestes races es veuran al Parc de la Draga de Banyoles els dies 18, 19 i 20 de novembre.  

Llegeix-ne més

Sabíeu que durant la Fira de Sant Martirià ja és tradició que s’hi faci una exposició monogràfica i tingui lloc una trobada de criadors de gallines pertanyents a l’Associació d’Avicultors de la Raça Flor d’Ametller (ARFA)? Doncs enguany s’arriba a la sisena edició i se celebrarà el diumenge 20 de novembre a partir de les 10 del matí al parc de la Draga. El programa ja està tancat i consta d’una presentació del manual de selecció, de consultes veterinàries, d’un espai pràctic de debat i d’assessorament per a la selecció d’animals i, finalment, l’intercanvi de gallines d’aquesta raça entre els socis. Sens dubte, es tracta d’una molt bona oportunitat per conèixer una mica més aquesta gallina peculiar autòctona de Catalunya.

Des de fa molts anys que es cria en zones rurals i es caracteritza per ser una gallina de mida reduïda, elegant i desperta, de diferents colors de base, però sempre clapada de blanc, recordant els pètals de les flors de l'ametller. La seva gran utilitat en el galliner ha estat sempre la de covar, tant els seus propis ous com els d'altres espècies. Destaca també pel seu caràcter dòcil, raó per la qual és un animal molt fàcil de criar. Des de fa poc temps es va iniciar la seva recuperació i selecció, ja que el nombre d'exemplars era molt escàs i es temia per la seva desaparició. A l’ARFA treballen per unir els criadors i garantir la conservació d’una gallina que és molt catalana, que és molt de casa nostra.

 fulleto-trobada-de-criadors-02

Llegeix-ne més

La Fira de Sant Martirià de Banyoles d’enguany serà especial pels motius de sempre (el bestiar, els concursos, les parades, el racó dels pintors i dels artesans, les exhibicions, el Firestany, la tradició, la història, l’arrelament social…) i també per les novetats d’aquesta 38a edició, que són moltes i molt importants. El primer canvi, tot i que lleu, fa referència a la distribució dels diferents espais de la Fira per adaptar-se a les modificacions del nou programa i facilitar l’accés dels visitants. Així doncs, s’instal·larà una nova pista, mentre que la Fira del Dibuix i la Pintura s’ubicarà just al costat del pavelló. També se senyalitzarà millor la zona d’aparcament pels cotxes.

Però la principal modificació rau en el paper dels cavalls, que a partir d’ara es convertiran en autèntics artistes. Vivim en l’era dels espectacles de masses i els que tenen els cavalls com a protagonistes cada vegada agafen més rellevància, i la mostra no se’n podia quedar al marge. Amb l’objectiu d’augmentar l’interès i atraure més públic, sense trair la seva essència i el seu esperit tradicional, la Fira de Sant Martirià fa un pas endavant modificant la programació dedicada als cavalls; s’eliminen els concursos morfològics, però es conserven els del burro català i els animals híbrids. La nova i ferma aposta de futur són els espectacles de doma de cavalls que tindran lloc en una nova pista de dimensions més reduïdes. Una graderia permetrà sopar mentre es gaudeix en directe de les habilitats dels equins. La Fira pretén exhibir la cara més brillant del món de l’hípica. S’han programat xous eqüestres d’enorme bellesa i plasticitat durant els tres dies dirigits a petits i grans.

El compte enrere pels dies 18, 19 i 20 de novembre, quan el vessant artístic dels cavalls inundarà el parc de la Draga, ja ha començat…

Llegeix-ne més

L'origen d'aquesta raça pròpia i, per tant, patrimoni natural de Catalunya, és el mateix que el dels altres gossos de pastura de les altes muntanyes europees: provenen dels gossos asiàtics arribats amb les invasions de bàrbars orientals i escampats pels romans. El gos d’atura català és, morfològicament, molt semblant al Bergamasc (Itàlia) i es feia servir per vigilar els ramats a la zona del Pirineu durant el dia per la transhumància (migració estacional a la recerca de les pastures). Durant generacions, se l'ha seleccionat per treballar i per això és extraordinàriament llest, amic de l'home i fàcil d'ensinistrar. Tanmateix, no és una d'aquelles races tristes que sempre esperen ordres. El gos d'atura té un punt d'independència, d'alegria, de murrieria, d’iniciativa, sempre dins els paràmetres de l’obediència. Com que és alegre, fa molta companyia i es guanya en poc temps a les persones. Aquesta és la seva principal utilitat avui en dia. El gos d’atura català pot presumir de ser una raça pura, és a dir, que no ha patit cap modificació durant la seva existència. I cap raça ho pot dir, això. Un exemplar actual és idèntic a un de 1929. IMG_6725 Després de la Guerra Civil (1936-1939), va ésser impossible frenar la davallada del nombre d’exemplars pel fet que molta gent del camp va marxar a les ciutats  a treballar. A sobre, l’arribada del turisme als Pirineus   va provocar la introducció de races foranes i el gos d'atura va ser infravalorat i es va anar abandonant i barrejant amb altres races. Però un bon dia de 1974, amb 17  anys, qui escriu aquestes línies era al llit amb grip i la meva mare em va regalar una enciclopèdia anglesa especialitzada traduïda al castellà en què apareixien totes les races de gos conegudes. Entre elles hi havia la nostra i li donava la mateixa importància que el pastor alemany o el pastor suïs, per posar dos exemples. ‘Això no pot ser’, em vaig dir. Així doncs, em vaig  llevar del llit d’una revolada i vaig posar-me a fer trucades. Uns dies després ens vam reunir quatre entusiastes dels animals amb una única missió: recuperar la nostra raça autòctona de gos. Vam    buscar i trobar exemplars purs a algunes granges, uns 50 en total, i a partir d’aquests registres inicials vam començar la recuperació de la raça respectant escrupolosament els aspectes estètics i morfològics, i mirant de millorar-ne el caràcter. Això sí, sense perdre les característiques del gos de treball. I la cosa va funcionar. La sang i el tipisme d’aquells gossos corre per les venes dels gossos d’avui i han marcat per sempre més la raça. Actualment, a Catalunya deuen haver-hi uns 4.500 gossos d’atura i uns 5.000 arreu del món repartits en països com ara Alemanya, França, Itàlia, Anglaterra, Finlàndia, Holanda, Israel, Japó i Mèxic. La primera exposició monogràfica es va fer a Banyoles el 1980, i gairebé  paral·lelament, vam crear el Club del Gos d’Atura Català. D’allò ja fa 35 anys i, també hem fet parada a Campllong, al Montseny, a Barcelona, a Puigcerdà o a Ripoll. Darrerament, la seu permanent és la ciutat de l’estany. Enguany, el monogràfic, per primer cop, tindrà lloc dins la Fira de Sant Martirià perquè la mostra de races autòctones ha anat agafant embranzida i és de lògica i justícia que també s’hi exposi l’única raça autòctona de Catalunya reconeguda que porta el nom del país arreu del planeta. També per primer cop es farà en dissabte perquè sempre s’ha fet en diumenge. Us hi esperem a tots!

Llegeix-ne més

La hipoteràpia utilitza el moviment del pas del cavall per tractar persones amb diferents afeccions físiques i mentals. El caràcter afable i perceptiu de l’equí juga un paper molt important perquè els resultats obtinguts siguin tan bons.

Liz Härtel era una gran practicant de l’equitació a la seva Dinamarca natal quan el 1943, a l’edat de setze anys, va contraure la poliomielitis. Durant un llarg període de temps, la malaltia li va impedir moure’s, però Liz no es va donar per vençuda i va decidir lluitar. Es va prometre que tornaria a tenir mobilitat a les cames i que tornaria a caminar. Així doncs, va deixar aparcades la cadira de rodes i les crosses en un racó de casa seva, i en contra de la voluntat de la seva família i de l’equip mèdic que l’atenia, va recuperar la vella afició de muntar a cavall. Va posar-hi coratge i esforç, i nou anys més tard va guanyar una medalla de plata en ensinistrament en els Jocs Olímpics d’Hèlsinki (1952). El públic només va adonar-se de les conseqüències físiques que li havia produït la poliomielitis a Liz quan va baixar del seu cavall i es va valdre de dos bastons canadencs per pujar al podi a recollir la medalla. Quatre anys després, en els Jocs Olímpics de Melbourne, va sumar la segona medalla de plata del seu palmarès en la mateixa disciplina. Cavall_1 El cas de Liz Härtel és paradigmàtic en el món de la hipoteràpia perquè la seva història va aconseguir despertar, finalment, l’interès de la medicina empírica en l’efecte beneficiós del moviment del cavall sobre les persones, que ja es coneixia des   de l’època antiga. En efecte, els grecs aconsellaven l’equitació per millorar l’estat anímic dels malalts terminals, i en el segle VII també es receptava per combatre la gota, una malaltia que en aquella època va causar estralls. Les primeres dades contrastades arriben el 1875, any en què el neuròleg francès Chassiagnac va adonar-se, corroborar  i demostrar que els pacients paraplègics o amb trastorns neurològics milloraven l’equilibri, les articulacions i el control muscular. Resposta No obstant això, l’auge de la hipoteràpia no va arribar fins als anys 50 i 60, principalment a Alemanya. Des d’aleshores s’utilitza el mètode actual basat en l’establiment d’una relació directa entre el moviment del cavall i la resposta del pacient. La hipoteràpia va saltar a posteriori d’Europa als Estats Units i Canadà, on va augmentar la seva importància en la dècada dels 70, per tornar al vell continent, on països com Itàlia, França o Alemanya compten avui en dia amb més de 30 anys d’experiència en aquest camp. A Catalunya, aquesta teràpia s’ha anat introduït progressivament des de fa poc temps, tot i que ja existeix un reconeixement generalitzat respecte als beneficis que aporta. Cada vegada són més els centres especialitzats (prop de Banyoles també se’n troben) i els particulars afectats que s'interessen per aquest tractament i que l’incorporen en el seu programa de recuperació. Però què és exactament la hipoteràpia? La paraula prové del grec Hippos (cavall) i es refereix a l’alternativa terapèutica basada en la utilització del moviment del cavall per tractar diferents afeccions físiques i mentals que ha obtingut mo lt bons resultats. S’han donat casos de nens autistes que no mostraven cap tipus d’estimació pels seus familiars que han acabat abraçant el seu cavall, o joves en cadira de rodes que han aconseguit tornar a caminar, o nens hiperactius que són capaços de relaxar-se després de passar una temporada muntant. Es tracta de l’únic tractament en què el pacient està exposat al moviment de vaivé de l’equí, molt similar al que realitza el cos humà quan camina. Això significa que el malalt no s’enfronta passivament al moviment, sinó que es veu obligat a reaccionar enfront un seguit d’estímuls produïts pel cavall quan camina. Ha d’adaptar-se i respondre davant múltiples i diferents sensacions. Benefici global El pas suau transmet al genet uns 110 moviments diferents per minut. Així doncs, no hi ha ni un sol múscul ni cap zona corporal, del còccix fins al cap, als quals no arribi un estímul. Tot plegat, en conjunt, fa que el malalt experimenti sensacions que mai abans havia viscut. La reacció no és només muscular, sinó també sensorial, i afecta a tot el cos; per tant, el benefici és global. Físicament, es milloren l’equilibri i la mobilitat, però també incideix en altres aspectes, com ara la comunicació i el comportament. És per això que aquesta teràpia s’utilitza també en pacients que pateixen dificultats d’inadaptació social, ja que trenca l’aïllament d’aquestes persones respecte al món. Muntar a cavall serveix per fer front a la por, per agafar confiança i aprendre a concentrar-se, i alhora oblidar-se de les tensions i inhibicions físiques i emocionals. Però si hi ha un punt diferencial que facilita notablement l’obtenció de resultats positius és, sens dubte, que la hipoteràpia és assumida pel malalt com una diversió. Com que es duu a terme a l’aire lliure, gaudeix de tot allò que l’envolta, sent que el cavall és viu, com ell, i percep el caràcter afable i enormement perceptiu de l’animal, que de seguida s’adona que aquella persona és diferent de la resta i es comporta de manera especial. Tot i que són molts els bons resultats obtinguts que omplen d’esperança a molta gent, la hipoteràpia no és una cura miraculosa. Està considerada com un tractament alternatiu i complementari als que s’utilitzen habitualment que permet obtenir nous estímuls que s’afegeixen als assolits mitjançant els mètodes tradicionals. Motius de sobre per, com a mínim, donar-li una oportunitat.

Llegeix-ne més

La cresta de clavellEn la cresta de la majoria de galls i gallines de raça catalana observarem un tret característic molt peculiar: presenten, en la seva part posterior, uns apèndixs que ens recorden una flor, el clavell.

Abans, però, d’entrar en detall sobre aquest apèndix o clavell, detallarem primer la morfologia de la cresta en general.

Podem observar diferències entre crestes de galls i gallines de diferents races. Observarem que la cresta del gall de raça Prat és més gran, carnosa i ampla que no les de raça Penedesenca i Empordanesa, per exemple. Però la descripció morfològica principal i comuna de la cresta de gallines de raça catalana seria la d’una cresta senzilla, serrada amb cinc o sis puntes planes (en les nanes, el patró contempla cinc puntes en la raça Flor d’Ametller i entre quatre i sis en la raça Pairal) i on la primera i l’última punta serien més petites que les del mig, amb la base arquejada i amb tendència a seguir la nuca sense arribar a tocar-la. En les femelles trobaríem també diferències entre crestes de les diferents races, i així tindríem, segons les tres races abans comentades, crestes tombades morfològicament diferents. El patró d’aquestes races detalla que tenim una cresta totalment caiguda a un costat en la raça Penedesenca, a diferència de la Prat, que està també caiguda a un costat però amb la primera dent dreta, i en la raça Empordanesa, on la tindrà només caiguda a un costat de la meitat enrere. En les races nanes catalanes, com la Flor d’Ametller i la Pairal, aquestes crestes són dretes, tant en mascles com en les femelles.

Tal com hem dit al principi, aquesta cresta presenta un apèndix característic en la part posterior de la cresta de clavell, coneguda també popularment com a “cresta de rei”, i que en la seva descripció morfològica es descriu com a lòbul amb tendència a seguir la nuca sense arribar a tocar-la, de color vermell, i que ens ha de recordar una flor.

Després de la meva observació personal en la cria de força animals i d’observació en diversos concursos i exposicions, concloc que la simetria d’aquest clavell ha de ser en forma de creu; o sigui, amb quatre parts ben diferenciades: a dalt, a baix i als dos laterals. La sola manca d’una de les quatre parts o fins i tot un excés d’aquest dentat (rebrots) suposaria un defecte a nivell d’enjudiciament.

Aquests apèndixs ha de ser en forma plana, i es consideren un defecte apèndixs en forma rodona.

*Fotos amb detalls de cresta amb clavell correctes i amb defectes.

 

Jaume Berenguer i Boix. President de l’Associació d’Amics de la Gallina Pairal (AGP)

Llegeix-ne més

Els recursos genètics animals es troben dins el grup de béns més valuosos i estratègicament més importants que té un país, ja que conformen un patrimoni de valor inestimable.

Cada regió o zona geogràfica té la seva biodiversitat natural i particular de plantes i animals. En el cas de les Illes Balears, aquesta particularitat és molt més marcada a causa d’un aïllament més dràstic, que ha condicionat l’aparició d’un gran nombre de races d’animals pròpies.

Aquests animals fa molts anys que conviuen, i formen part no sols del patrimoni genètic, sinó també del patrimoni cultural de les illes, ja que aquestes races no només han evolucionat a causa del caràcter de la seva pagesia, dels cultius i alimentacions, sinó també del costum i tradicions d’un poble.

Gràcies a l’esforç de molts criadors illencs, avui dia encara podem gaudir de la seva existència.

Des de la fira agraïm a totes les persones i organismes que amb el seu esforç fan possible la continuïtat d’aquestes races.

Entre elles hi podem trobar:

Races Illes Balears

Llegeix-ne més