Archive for the ‘General’ Category

Ets aquí: Home » General » "

La cresta de clavellEn la cresta de la majoria de galls i gallines de raça catalana observarem un tret característic molt peculiar: presenten, en la seva part posterior, uns apèndixs que ens recorden una flor, el clavell.

Abans, però, d’entrar en detall sobre aquest apèndix o clavell, detallarem primer la morfologia de la cresta en general.

Podem observar diferències entre crestes de galls i gallines de diferents races. Observarem que la cresta del gall de raça Prat és més gran, carnosa i ampla que no les de raça Penedesenca i Empordanesa, per exemple. Però la descripció morfològica principal i comuna de la cresta de gallines de raça catalana seria la d’una cresta senzilla, serrada amb cinc o sis puntes planes (en les nanes, el patró contempla cinc puntes en la raça Flor d’Ametller i entre quatre i sis en la raça Pairal) i on la primera i l’última punta serien més petites que les del mig, amb la base arquejada i amb tendència a seguir la nuca sense arribar a tocar-la. En les femelles trobaríem també diferències entre crestes de les diferents races, i així tindríem, segons les tres races abans comentades, crestes tombades morfològicament diferents. El patró d’aquestes races detalla que tenim una cresta totalment caiguda a un costat en la raça Penedesenca, a diferència de la Prat, que està també caiguda a un costat però amb la primera dent dreta, i en la raça Empordanesa, on la tindrà només caiguda a un costat de la meitat enrere. En les races nanes catalanes, com la Flor d’Ametller i la Pairal, aquestes crestes són dretes, tant en mascles com en les femelles.

Tal com hem dit al principi, aquesta cresta presenta un apèndix característic en la part posterior de la cresta de clavell, coneguda també popularment com a “cresta de rei”, i que en la seva descripció morfològica es descriu com a lòbul amb tendència a seguir la nuca sense arribar a tocar-la, de color vermell, i que ens ha de recordar una flor.

Després de la meva observació personal en la cria de força animals i d’observació en diversos concursos i exposicions, concloc que la simetria d’aquest clavell ha de ser en forma de creu; o sigui, amb quatre parts ben diferenciades: a dalt, a baix i als dos laterals. La sola manca d’una de les quatre parts o fins i tot un excés d’aquest dentat (rebrots) suposaria un defecte a nivell d’enjudiciament.

Aquests apèndixs ha de ser en forma plana, i es consideren un defecte apèndixs en forma rodona.

*Fotos amb detalls de cresta amb clavell correctes i amb defectes.

 

Jaume Berenguer i Boix. President de l’Associació d’Amics de la Gallina Pairal (AGP)

Llegeix-ne més

Ubicada entre la plana de l’Empordà i els contraforts del Pirineu, el Pla de l’Estany presenta una bellesa singular. Al voltant de l’estany es desplega un mosaic de camps, eres, boscos i turons esquitxats per ermites, masies i petits veïnats. Tot plegat dibuixa la fesomia de la comarca, un equilibri harmoniós entre l’activitat humana i la natura.

 

Aquest patrimoni natural constitueix, indiscutiblement, un atractiu turístic. El paisatge del Pla de l’Estany convida el visitant a endinsar-s’hi i a descobrir-ne els múltiples racons. Una de les opcions per fer-ho és en una ruta eqüestre. No és casual que aquesta comarca registri l’índex de cavalls per habitant més alt de tot l’estat espanyol; un dels fets que ho explica és la idoneïtat de l’entorn natural per a les activitats hípiques. És per això que ens hem volgut fixar en com treballen les rutes a cavall els centres hípics del Pla de l’Estany i la relació d’aquesta activitat amb el turisme.

Les rutes eqüestres són una manera sostenible de gaudir del paisatge i de descobrir la natura de prop.

Les nombroses hípiques de la comarca ofereixen tot tipus de rutes eqüestres: des de passejades de poques hores, normalment pels paratges al voltant de la mateixa hípica, fins a sortides de diversos dies, fins i tot d’una setmana. Així, les rutes no només permeten conèixer el paisatge dels municipis del Pla de l’Estany, sinó que s’encaminen cap a la Garrotxa o l’Alt Empordà. Aquests diferents tipus de rutes responen al pes que té l’activitat en cada centre. D’una banda, hi ha hípiques que enfoquen el seu model de negoci cap a la pràctica esportiva –la doma clàssica, els salts o el horseball, per exemple– i veuen les rutes eqüestres com una font d’ingressos menor i complementària; de l’altra, n’hi ha que aposten per les rutes i hi dediquen més recursos, de manera que ofereixen itineraris més llargs i complets.

Una ruta eqüestre té avantatges evidents sobre altres vies per descobrir un indret. D’entrada, els recorreguts poden abastar més quilòmetres i perllongar-se molt, com acabem de veure, amb un esforç físic molt menor que en les rutes a peu o en bicicleta. També permeten passar per zones d’accés difícil per a caminants i ciclistes, com ara rius i senders muntanyosos. Però les rutes eqüestres són, sobretot, una manera sostenible de gaudir del paisatge i de descobrir la natura de prop.

Descoberta del territori

Els cavalls que normalment s’utilitzen per a les rutes són animals amb molta experiència, que fa anys que es fan servir per a activitats hípiques. Algunes hípiques fan tot el procés de criança, de manera que els cavalls coneixen perfectament el territori que els toca recórrer. Convé aclarir que no hi ha una formació específica per als cavalls que fan rutes, sinó que s’escullen els animals més bregats en altres disciplines hípiques i que, per tant, són dòcils. Es tracta de muntures que ofereixen un molt bon comportament. Aquesta condició és bàsica per evitar ensurts a qui opti per fer una ruta eqüestre –sobretot si es tracta d’algú que no ha muntat mai. Les rutes eqüestres estan força separades de la resta del sector de l’hípica, perquè s’adrecen a tot tipus de públic, des d’aquelles persones que no han tingut contacte amb cavalls fins a aquelles que han practicat l’equitació durant tota la seva vida. Tot i això, es pot afirmar que existeix un turisme hípic, que cerca específicament experiències amb cavalls, i que troba en les rutes eqüestres una bona manera de conèixer les destinacions que vol visitar. Aquest tipus de turisme està consolidat i estès a països com Irlanda o els estats del centre d’Europa, on té un pes significatiu en el sector turístic. En aquest sentit, les hípiques del Pla de l’Estany coincideixen a l’hora d’assenyalar el turisme estranger com un mercat en auge, que convindria tenir en compte i potenciar en una comarca que ofereix tan bones condicions per a la pràctica hípica, tant pel que fa al relleu com al clima. I és que les rutes i, en general, les activitats vinculades al món del cavall generen al seu voltant beneficis substancials per a sectors com l’hoteler, la restauració i el petit comerç.

Les activitats vinculades al món del cavall generen al seu voltant beneficis substancials per a sectors com l'hoteler, la restauració i el petit comerç.

Els responsables i administradors d’algunes hípiques de la comarca expliquen que de vegades han tingut problemes amb l’administració o la policia local a causa de les rutes eqüestres. Es queixen d’una restricció excessiva que els prohibeix el pas per determinats camins i carreteres. Això els impedeix, per exemple, acostar-se a l’estany de Banyoles i voltar-lo. D’aquesta manera, algunes hípiques han optat per restringir elles mateixes el recorregut de les rutes, i estalviar-se així conflictes. Des dels centres s’apunta la necessitat d’arribar a un acord entre les parts implicades per tal que ningú es vegi perjudicat. Així doncs, reclamen una actitud més responsable per part de les hípiques, i més comprensió per part de les administracions. En definitiva, caldria replantejar la convivència entre les diverses activitats al voltant de l’estany i altres paratges per garantir-ne l’equilibri mediambiental i, al mateix temps, potenciar-ne l’atractiu turístic.

El món de l’hípica no s’escapa dels efectes de la crisi, que ha fet disminuir molt els marges de guany per mantenir la competitivitat.

La disminució d’ingressos s’ha notat sobretot en activitats com les classes d’equitació o el pupil·latge de cavalls. Molts propietaris s’han endut els seus cavalls de les hípiques on els tenien. Tanmateix, la crisi ha tingut un efecte en aparença insospitat: ha crescut el nombre d’hípiques arreu, perquè hi ha gent que ha trobat una sortida laboral en la creació d’un centre hípic.

De tota manera, i malgrat l’estancament generalitzat en el consum que ha provocat la crisi, els centres de la comarca no han detectat cap disminució significativa en la demanda de rutes eqüestres. Això demostra que és un sector que es manté estable. L’oportunitat d’estar en contacte amb la natura i amb els cavalls, els preus assequibles i l’atractiu del paisatge asseguren el futur d’aquest tipus d’activitat al Pla de l’Estany.

Eloi Camps. Periodista

Llegeix-ne més

"Una vaca àgil i de petita estatura, que  es desplaça fàcilment per terrenys accidentats"

Els ecosistemes es creen les condicions que necessiten. Poc més i poc menys. I en el del massís de l’Albera hi ha una vaca que, al costat de la resta d’elements, harmonitza i equilibra el conjunt. Hi ha viscut des de fa segles tot i que no se’n fa esment fins al 1868 i no se’n fa la descripció genètica fins a mitjan segle XX.

VacaAlberaD’aspecte massís i allargat, extremitats fortes i pèl abundant, la de l’Albera és una vaca àgil i de petita estatura, amb la qual cosa es desplaça fàcilment per terrenys accidentats. No en va, la seva alimentació és més propera als herbívors salvatges com ara el cérvol i el cabirol que no pas a les vaques que estem acostumats a veure als prats. Entre els seus aliments, a més de l’herba i plantes de sotabosc, és capaç de menjar les fulles i el fruit del faig, d’aquí que també se la conegui com a vaca fagina. És una desbrossadora natural valuosíssima en la lluita contra els focs, especialment en finques amb pocs accessos i aïllades. A més, pel seu pes, aixafa el sotabosc, amb la qual cosa permet obrir camins.

Tot i això, la població d’aquesta raça estava en franca regressió, la cabanya era de menys de tres-cents animals però, gracies a tots els treballs de recuperació, actualment ens trobem amb tres-cents cinquanta exemplars a la serra l’Albera i cent cinquanta més repartits a diferents zones de Catalunya. La introducció de races molt seleccionades per a la producció càrnia i la pèrdua del sistema tradicional d’explotacions va contribuir a la davallada del cens . És l’eterna dialèctica de la quantitat i la qualitat.

Tot i que la preocupació per la supervivència de la raça neix a la finca Baussitges (Espolla) fa més de trenta anys, no és fins el 2010 que s’inicia un projecte per recuperar-ne la població. Així, l’Associació Baussitges amics de la vaca de l’Albera gestiona la cessió de vaques als propietaris que els interessi. A més, des de fa un parell d’anys intenten donar a conèixer i prestigiar-ne la carn, que és produïda de forma majoritàriament ecològica.

La Generalitat de Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona i altres entitats són al darrere d’un projecte rigorós que pretén fer créixer una de les races més interessants des d’un punt de vista cultural i de preservació del patrimoni genètic català. En aquests moments els treballs de selecció genètica van encaminats a la millora i triatge de toros ja que les femelles es queden totes per a la cria.

És evident que vetllar per la vaca de l’Albera és una inversió de present i de futur. Potser només falta que siguem conscients del valor impagable que té la seva presència per preservar l’ecosistema, que no significa res més que preservar el benestar de tots.

Llegeix-ne més

"Necessitem que els cultius i les pastures tornin a recuperar-se arreu del nostre país per salvar el bosc"

A principis del segle XX la meitat del sòl rural de Catalunya era agrícola, un 40 % eren pastures i només un 10 %, boscos. Avui el bosc representa més del 60 % de la superfície, mentre que el sòl agrícola ha quedat reduït al 25 %, i les pastures, al 15 %.

El bosc creix d’una forma desmesurada i amb una continuïtat perillosa. Quan les condicions meteorològiques no són favorables, tota aquesta càrrega i continuïtat de la massa forestal converteix el bosc en una arma de devastació. Hem tingut un desgraciat exemple amb els dos focs de l’Alt Empordà de l’estiu del 2012, en què va haver-hi quatre morts i més de 14.000 hectàrees afectades, 4.000 de les quals eren conreus que no es van cremar.

A la Mediterrània sempre tindrem incendis. Hi hem de conviure, però podem fer moltes coses perquè no siguin tan grans i tan incontrolables.

Agricultura, pastura i boscos

Necessitem que els cultius i les pastures tornin a recuperar-se arreu del nostre país per moltes raons, una de les quals, salvar el bosc. A la segona meitat del segle XX, l’agricultura i la ramaderia s’havien presentat com un dels enemics dels boscos, però ara sabem, que són clau en la seva salvació.

Cultius i clapes de prats herbacis per a ramats han de diversificar la gran manta arbòria del bosc actual i n’han de trencar la continuïtat. Aquests espais, en cas de petits incendis, poden tallar per si mateixos la propagació de l’incendi i oferir sempre un punt d’atac adequat i segur per als bombers. Però aquesta recuperació de cultius i pastures només és possible si els consumidors apostem pels productes locals.

Quan vulguem fer una valoració justa del que suposa consumir productes alimentaris de proximitat, juntament amb els factors econòmics, gastronòmics, estratègics, socials i ambientals, hi hem d’afegir aquest aspecte territorial com a qüestió fonamental.

El bosc que quedarà, el que podrem assumir i gestionar, també haurà de ser un bosc divers, on convisquin boscos nous amb boscos madurs, font de manteniment de la biodiversitat.

Un altre dels factors clau per millorar la capacitat de gestió del bosc serà l’impuls de la biomassa forestal. La valorització de l’estella com a consumible alternatiu d’un gas o gasoil, cada vegada més car i contaminant, permetrà als propietaris rendibilitzar unes explotacions forestals que ara pràcticament no es poden mantenir.

Com l’agricultura i la ramaderia de proximitat, la biomassa ens ofereix una energia més neta, més barata, que no ens fa dependre tant de l’exterior, que ajuda a reactivar moltes empreses locals i que crea ocupació.

Una altra pràctica que hem de recuperar de l’antiga ocupació agrícola i ramadera del medi és la de mantenir nets els entorns de les construccions rurals i garantir així l’autoprotecció de les persones i les cases. Una masia tradicional tenia els camps propers treballats i, per això, podia resistir el pas d’un incendi forestal. Avui, malauradament, moltes construccions aïllades tenen els pins a tocar les finestres, i això moltes vegades provoca que, en cas d’incendi, els bombers hagin de destinar més esforços a salvar cases que no a la pròpia extinció.

Entre altres actuacions que porta a terme, la Diputació de Girona també treballa per preservar els boscos i prevenir els incendis forestals promocionant l’agricultura i creant espais oberts per a la pastura de ramats. Amb tot, això només serà sostenible si la societat civil interioritza la necessitat de consumir productes locals per ajudar a conservar el territori.

Martí Pujals, Coordinador de Medi Ambient i Territori de la Diputació de Girona

Llegeix-ne més

Tot i que el paisatge no entén de fronteres polítiques, no és temerari afirmar que el Pla de l’Estany manté un perfil rural i natural que és un dels seus grans valors culturals. Les hípiques de la comarca són una invitació a aprendre a muntar, a endinsar-se en esports com ara el horseball (bàsquet a cavall) o a conèixer la flora i la fauna de l’entorn.

També juguen un paper important dins la Fira de Sant Martirià. Ens hem acostat a dues de les hípiques que aquest 2013 col·laboren —i no és pas la primera ocasió— amb la Fira. Ens ajudaran a radiografiar el món del cavall de present i de futur. I sobretot a no oblidar que és en la relació amb les persones que aquest món arriba a la seva màxima expressió. De fet, no deu ser casual que la doma del cavall s’iniciés en la prehistòria.

Hípiques, cavalls i persones“El contacte amb el cavall permet relaxar-se i aïllar-se de la rutina del dia a dia”

Jordi Serra i Anna Planas, Club Eqüestre Esportiu les Alforges

El Pla de l’Estany és un bon lloc per a una hípica? Sí, és un bon paratge, on actualment hi ha molt turisme esportiu. I tenim un entorn bonic per gaudir-lo.

Quins serveis oferiu? El nostre club ofereix classes d’equitació per a nens i adults iniciats i no iniciats al món de l’equitació, rutes, ensinistrament de cavalls i poltres, poni club, horseball (bàsquet a cavall), i un ambient net i acollidor.

Què diferencia la vostra hípica de la resta? Del Pla de l’Estany cada hípica es dedica a un tipus diferent de disciplines hípiques, això fa que hi hagi de tot per a tothom, la nostra es diferencia en què som un dels clubs pioners del horseball a Espanya.

Des de quan participeu a la Fira de Sant Martirià? Des del 1996.

Per a vosaltres la Fira significa... Creiem que és una fira centenària dedicada al món equí i que ha de perdurar per tots els temps perquè els costums i les tradicions no s’han de perdre.

El món del cavall és elitista. Tòpic absolut o part de veritat? El món del cavall costa diners però hi ha moltes alternatives per poder gaudir de l’equitació sense ser duc o marquès.

Què puc aprendre si estic en contacte amb un cavall? Es poden aprendre moltes coses: estar en contacte amb un animal, viure la natura... i el més important actualment, on anar ràpid i córrer és el més important en el dia a dia, tractar amb cavalls provoca que tot aquest tipus d’estrès no existeixi, perquè l’animal això no ho entén. Per tant, és una manera de relaxar-se un mateix, i de poder-se aïllar de la rutina del dia a dia.

"A més d'ensenyar a ser bons genets, pretenem que els alumnes siguin més feliços"

Rafa Rodríguez, Equinatur

El Pla de l’Estany és un bon lloc per a una hípica? Si tenim en compte que és la comarca d’Espanya amb més hípiques per habitant, resulta evident que és un lloc adequat. Ho fan possible els entorns, la producció agrícola propera, les bones comunicacions, l’oferta diferenciada dins d’aquest esport i l’afició de molts propietaris particulars.

Quins serveis oferiu? Som una hípica amb un ventall variat: tenim escola, desenvolupem rutes a cavall, fem diferents cursos de formació, clínics específics de doma, salt i equitació western i, a més, competim en totes elles.

Què diferencia la vostra hípica de la resta? Les característiques diferencials són, bàsicament, que tots els cavalls són de la nostra propietat, i quasi en la seva totalitat nascuts, criats i domats a Equinatur per tal de fer la feina a la perfecció.

Des de quan participeu a la Fira de Sant Martirià? Des de l’any 2002, ininterrompudament.

CavallsPer a vosaltres la Fira significa... Un dels principals referents del nostre calendari, un incentiu per tal de millorar com a genets en la disciplina de la doma i anys enrere també amb l’equitació western.

El món del cavall és elitista. Tòpic absolut o part de veritat? Nosaltres lluitem decididament per tal de desfer aquesta part de realitat. Amb classes a dotze euros és possible fer viable un centre i són preus a l’abast de la majoria. Però malauradament sí que, a les estructures de la competició i de la política esportiva d’hípica, hi ha qüestions que fan més difícil l’accés per a qui es vol iniciar o progressar.

Què puc aprendre si estic en contacte amb un cavall? El cavall en si és un animal sensible, noble, bo i fort, capaç d’aprendre i de progressar amb nosaltres. A partir d’aquí, amb ell es poden projectar multitud de diferents aprenentatges. Nosaltres, com a centre, a més d’intentar fer bons genets, bons esportistes en el ampli sentit del terme, volem ajudar a fer de cada alumne i client, persones millors i més felices. Aprofito per demanar perdó si, amb algú, no ho hem aconseguit.

Marta Bosch. Periodista

Llegeix-ne més