El veritable amic de l’home

Ets aquí: Home » El veritable amic de l’home

L’evolució del cavall fins a esdevenir l’herbívor de quatre potes que coneixem avui en dia es remunta a fa uns 55 milions d’anys. L’exactitud en què va fer els primers passos pel planeta és impossible de conèixer, però els científics estan d’acord que el seu primer avantpassat va ser l’Eohippus (en grec, cavall de l’alba), una animal amb trets similars al gos que va viure a l’Amèrica del Nord, concretament en els territoris que avui conformen l’Estat de Wyoming, a l’oest dels Estats Units. Just on s’ubica el Parc Nacional de Yellowstone.

A poc a poc, els equins van expandir-se cap a Europa i a l’Àsia abans fins i tot que els continents se separessin, i des d’allà van fer salt també a l’Àfrica mentre l’evolució natural seguia el seu curs. Els experts adverteixen aleshores de l’aparició, al voltant d’aquest període, de l’espècie salvatge anomenada tarpan (equus ferus ferus) que tenia característiques molt similars als cavalls representats en diverses coves prehistòriques. L’últim exemplar documentat de tarpan va morir en captivitat a Rússia l’any 1909, amb temps suficient perquè els científics el poguessin estudiar a fons i concloure que d’ell provenien totes les espècies que actualment campen pel món. Fa uns dos milions d’anys va sorgir, també a Amèrica, l’equus ferus caballus, el primer cavall amb l’aparença actual.

Domesticació

Quan i on va aconseguir l’home domesticar el cavall per primer cop? No hi ha consens entre la comunitat científica, tot i que la teoria més acceptada és que va tenir lloc a mitjans de l’any 3.500 abans de Crist al Kazakhstan (Àsia). Sens dubte, va tractar-se d’un dels majors punts d’inflexió de la història de la humanitat, ja que és a partir d’aquell instant quan l’home comença a treure profit de la força i noblesa dels equins per focalitzar-los en l’assoliment d’unes fites concretes, segons els temps i les civilitzacions.

El cavall i l’home han lligat els seus destins des d’aleshores, però mai en forma d’igualtat, sinó de sotmetiment. Avui dia veiem els equins als hipòdroms, en festes i desfilades, en tas- ques agràries, en activitats d’oci, de turisme rural o esporti- ves, ajudant a complir missions terapèutiques i de desenvolu- pament del lideratge, i com un signe identificador de l’estatus del seu propietari. També es promou la seva faceta com a vigilant forestal adreçada a la conservació del medi ambient. Però pocs recorden que la seva contribució a les finalitats de l’home va resultar determinant en la posterior transformació del món i en el progrés de l’espècie humana.

Usos

La relació entre l’home i el cavall va començar sent de depredador-presa, amb l’interès d’aprofitar la seva carn per alimentar-se i la seva pell per guarir-se del fred. Anys més tard, em- prar la força de tracció i de treball dels equins es va convertir en necessitat. Aquest binomi esdevindrà cabdal pel futur de la humanitat perquè es van revolucionar i potenciar àmbits tan estratègics com ara el transport (per primera vegada es podien recórrer grans distàncies), la guerra (els grecs els van preparar per a la batalla, malgrat el seu tarannà afable, amb el desenvolupament dels estreps, brides, arnesos i selles, i durant molts anys la potència militar d’un país es va mesurar en funció del nombre de cavalls disponibles per a les operacions militars), la conquesta de nous territoris i la creació de nous imperis.

El pas del temps va comportar una intensificació del conreu de l’agricultura i, en conseqüència, l’impuls de l’economia, mo- ment en què els cavalls es van estabular, es van controlar les manades, i es va començar a exercir la castració i la selec- ció dels millors exemplars per millorar-ne les races i optimitzar-les per a usos concrets.

Relegament

En el segle XIX ja s’albira la fi de l’època daurada dels cavalls. La mecanització suposa el seu relegament i substitució per trens, camions i tractors, però encara participen en les dues grans guerres mundials. Moren un gran nombre d’exemplars i algunes races desapareixen per la manca de control en la cria i la reproducció, i perquè la seva carn va ser un recurs alimentari en temps de penúria. Els equins formaven part de les ano- menades càrregues de cavalleria. L’excessiva xifra de morts d’exemplars va fer possible que, a partir d’aquell moment, cessés la seva utilització en les batalles. A partir de l’any 1950, moltes associacions duen a terme una gran tasca de protec- ció, desenvolupament i de consolidació de la puresa i els estàndards propis de totes les races arreu del món.

La població actual de cavalls al planeta suma un total aproxi- mat de 60 milions de caps. El país on més n’hi viuen és la Xina, entre 8 i 9 milions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>