Posts Tagged ‘fira sant martiria

Ets aquí: Home » fira sant martiria

ENTREVISTA A PERE COMA Veterinari especialista en odontologia de cavalls En altres paraules, en Pere és dentista de cavalls. A Catalunya n’hi ha de comptats. El seu perímetre d’acció és la província de Girona, tot i que en ocasions puntuals fa alguna aventura fora. Si teniu un èquid amb problemes bucals, o bé que ha de passar la revisió anual, no us ho penseu: poseu-vos-hi en contacte i no patiu perquè, per a la vostra comoditat, la consulta es desplaça amb ell.
Des de quan es té cura de les dents dels cavalls? És una especialització recent? “No! Els humans sempre s’han preocupat de cuidar les eines que els han permès subsistir. I en aquest sentit, els èquids han estat primordials. Per tant, la seva cura ha estat necessària i ha experimentat una evolució constant en funció del creixement del seu valor econòmic”. Continua... “Totes les civilitzacions se n’han preocupat. Es té constància de tractats de l’època romana en què es descriuen malalties i tumors bucals, així com els respectius tractaments. Els coneixe- ments i les tècniques han anat evolucionant amb el temps fins a arribar a l’actualitat. Avui dia es dispensa un tracte diferencial a l’odontologia perquè els veterinaris del món del cavall s’han especialitzat en aquest camp”. En sou molts, a Catalunya? “Gairebé tots els veterinaris que es dediquen als èquids tenen cura també de les seves boques, com si el metge de capçalera mirés les boques dels seus pacients. Però hi ha qui, per afició o per interès, ha fet un pas més enllà i ha desplaçat la seva activitat cap a l’odontologia, oferint més possibilitats de tractaments. D’aquests, a Catalunya en som ben pocs, potser deu. És bàsic crear sinergies entre nosaltres perquè, d’aquesta manera, millorem el coneixement de les patologies. L’alt cost dels mètodes de diagnòstic és un altre motiu pel qual ens especialitzem, ja que d’aquesta manera podem oferir els nostres serveis a altres veterinaris. Fins i tot, segons l’àmbit d’especialització, també ens referim pacients”. Quines són les principals tasques d’un dentista de cavalls?  “Bàsicament, condicionar la boca perquè l’animal pugui menjar amb normalitat i, a més a més, pugui tenir una vida esportiva òptima. Per menjar bé, la boca ha d’estar en bones condicions... però per què un cavall tingui un bon rendiment esportiu també ha de tenir la boca en bon estat? Doncs sí, això també influeix. Aquesta és la nostra feina i té moltes repercussions tant en el comportament com en la funcionalitat general i la condició física”.

“Sedem l’animal abans de començar a tractar-lo, però alguna ungla m’ha saltat”

Són molt diferents les dents dels humans que les dels cavalls? “En un món salvatge els humans seríem depredadors i els cavalls, preses. Aquest sol fet ja condiciona com és la dentició dels uns i dels altres. A més, els hàbits alimentaris (omnívor versus herbívor) fa que la forma dentària i l’ús que se’n fa sigui diferent en ambdues espècies. L’humà ha de tenir una boca preparada perrosegar i l’equí, per moldre i aprofitar tant com pugui els recursos que deixen altres herbívors que no tenen comportament de fugida.”
Com és la boca d’un cavall? Quins tractaments necessita? “La boca d’un cavall està dissenyada per tallar herba i perquè després passi un procés de mòlta, com el que es duia a terme en les antigues moles de gra dels molins. A tot això cal afegir-hi un efecte abrasiu que es produeix pel moviment de mastegament lateral de la mandíbula. Els tractaments es faran en funció d’aquestes característiques. Amb la domesticació, l’home ha provocat patologies en la dentició dels cavalls que serien molt minoritàries en estat natural i que, avui en dia, són molt habituals: per exemple, un creixement excessiu dels incisius”.

“Avui dia és inimaginable comprar un cavall sense fer-li una bona revisió bucal abans”

Algunes patologies poden ser greus? “En el dia a dia, el principal tractament per evitar problemes és llimar les puntes creades pel procés de mastegament que poden arribar a ser molt greus i provocar talls i nafres a la mucosa bucal. La gravetat també prové per un mal recanvi en les dents de llet, càries, diastemes, malformacions, fractures o fissures en les peces dentals o en la mandíbula i maxil·lar, tumors...”.
L’objectiu del tractament, quin és? “En una visita normal, aconseguir que l’animal pugui menjar i tre- ballar amb comoditat: així doncs, es llimarien les puntes creades en el procés de mastegament. Això és una mecànica que es realitza (o s’hauria de realitzar) un cop l’any. Es miraria que no hi hagués dents anormals i que el recanvi dental fos el correcte i, si convingués, s’extraurien”. La consulta va allà on tu vas, oi? “Els veterinaris de cavalls sempre ens hem desplaçat allà on és el pacient. El meu àmbit d’actuació és la província de Girona, tot i que faig escapades puntuals fora. Per a casos molt greus solem referir l’animal a una clínica amb la qual solem col·laborar i amb la qual compartim informació i formació”. Com us ho feu per mantenir els dits sans i estalvis? “Sempre sedem els cavalls. Segons el grau de manipulació a fer, es combinen diferents sedants i anestèsics amb dos objectius clars: que no hi hagi dolor i que el risc per al dentista sigui mínim. Disposem d’un aparell obre-boques amb graduacions que no els fa mal perquè, si el cavall tanca la boca, no ho pugui fer del tot. I per mirar dins, fem servir la clàssica frontalera”.
I les inspeccions, com es fan? “Visualment i palpant amb la mà cada peça. Per fer-ho, s’ha d’introduir a la boca gairebé tot l’avantbraç. Sempre que es fan coses incorrectes poden passar coses inesperades... Sí, alguna ungla m’ha saltat”.
Per últim, què et suggereix la dita “a caballo regalado no le mires el dentado”? “Crec que aquesta dita ve del temps dels nostres avis. Feia referència al fet que quan et regalaven un cavall, segurament era molt vell i, per tant, duraria poc i seria un niu de problemes. Antigament, la manera d’esbrinar l’edat dels cavalls era mirant-los les dents. Avui dia crec que és inimaginable que algú pugui comprar un cavall sense fer-li una bona revisió bucal abans.”

Llegeix-ne més

L’evolució del cavall fins a esdevenir l’herbívor de quatre potes que coneixem avui en dia es remunta a fa uns 55 milions d’anys. L’exactitud en què va fer els primers passos pel planeta és impossible de conèixer, però els científics estan d’acord que el seu primer avantpassat va ser l’Eohippus (en grec, cavall de l’alba), una animal amb trets similars al gos que va viure a l’Amèrica del Nord, concretament en els territoris que avui conformen l’Estat de Wyoming, a l’oest dels Estats Units. Just on s’ubica el Parc Nacional de Yellowstone. A poc a poc, els equins van expandir-se cap a Europa i a l’Àsia abans fins i tot que els continents se separessin, i des d’allà van fer salt també a l’Àfrica mentre l’evolució natural seguia el seu curs. Els experts adverteixen aleshores de l’aparició, al voltant d’aquest període, de l’espècie salvatge anomenada tarpan (equus ferus ferus) que tenia característiques molt similars als cavalls representats en diverses coves prehistòriques. L’últim exemplar documentat de tarpan va morir en captivitat a Rússia l’any 1909, amb temps suficient perquè els científics el poguessin estudiar a fons i concloure que d’ell provenien totes les espècies que actualment campen pel món. Fa uns dos milions d’anys va sorgir, també a Amèrica, l’equus ferus caballus, el primer cavall amb l’aparença actual.
Domesticació Quan i on va aconseguir l’home domesticar el cavall per primer cop? No hi ha consens entre la comunitat científica, tot i que la teoria més acceptada és que va tenir lloc a mitjans de l’any 3.500 abans de Crist al Kazakhstan (Àsia). Sens dubte, va tractar-se d’un dels majors punts d’inflexió de la història de la humanitat, ja que és a partir d’aquell instant quan l’home comença a treure profit de la força i noblesa dels equins per focalitzar-los en l’assoliment d’unes fites concretes, segons els temps i les civilitzacions.
El cavall i l’home han lligat els seus destins des d’aleshores, però mai en forma d’igualtat, sinó de sotmetiment. Avui dia veiem els equins als hipòdroms, en festes i desfilades, en tas- ques agràries, en activitats d’oci, de turisme rural o esporti- ves, ajudant a complir missions terapèutiques i de desenvolu- pament del lideratge, i com un signe identificador de l’estatus del seu propietari. També es promou la seva faceta com a vigilant forestal adreçada a la conservació del medi ambient. Però pocs recorden que la seva contribució a les finalitats de l’home va resultar determinant en la posterior transformació del món i en el progrés de l’espècie humana.
Usos La relació entre l’home i el cavall va començar sent de depredador-presa, amb l’interès d’aprofitar la seva carn per alimentar-se i la seva pell per guarir-se del fred. Anys més tard, em- prar la força de tracció i de treball dels equins es va convertir en necessitat. Aquest binomi esdevindrà cabdal pel futur de la humanitat perquè es van revolucionar i potenciar àmbits tan estratègics com ara el transport (per primera vegada es podien recórrer grans distàncies), la guerra (els grecs els van preparar per a la batalla, malgrat el seu tarannà afable, amb el desenvolupament dels estreps, brides, arnesos i selles, i durant molts anys la potència militar d’un país es va mesurar en funció del nombre de cavalls disponibles per a les operacions militars), la conquesta de nous territoris i la creació de nous imperis. El pas del temps va comportar una intensificació del conreu de l’agricultura i, en conseqüència, l’impuls de l’economia, mo- ment en què els cavalls es van estabular, es van controlar les manades, i es va començar a exercir la castració i la selec- ció dels millors exemplars per millorar-ne les races i optimitzar-les per a usos concrets.
Relegament En el segle XIX ja s’albira la fi de l’època daurada dels cavalls. La mecanització suposa el seu relegament i substitució per trens, camions i tractors, però encara participen en les dues grans guerres mundials. Moren un gran nombre d’exemplars i algunes races desapareixen per la manca de control en la cria i la reproducció, i perquè la seva carn va ser un recurs alimentari en temps de penúria. Els equins formaven part de les ano- menades càrregues de cavalleria. L’excessiva xifra de morts d’exemplars va fer possible que, a partir d’aquell moment, cessés la seva utilització en les batalles. A partir de l’any 1950, moltes associacions duen a terme una gran tasca de protec- ció, desenvolupament i de consolidació de la puresa i els estàndards propis de totes les races arreu del món. La població actual de cavalls al planeta suma un total aproxi- mat de 60 milions de caps. El país on més n’hi viuen és la Xina, entre 8 i 9 milions.

Llegeix-ne més

La connexió de molts petits productors sensibilitzats amb el problema de la pèrdua de llavors tradicionals i la negació d’un model agrícola hegemònic i poc sostenible va fer possible la creació, l’any 2004, de la Xarxa Catalana de Graners (XCG), organitzada de forma horitzontal i assembleària. Des d’aleshores, treballen plegats com un equip de graners locals autogestionats i s’ajuden els uns als altres per assolir objectius comuns: la conservació de les llavors autòctones i ecològiques, la compartició d’experiències i metodologies, la dotació d’una base de dades que permeti conèixer totes les varietats conservades i el foment del lliure intercanvi i infor- mació. Tot plegat, perquè redundi en la qualitat dels nostres aliments. Proposen l’agroecologia com una solució als problemes ecològics, socials i culturals que afecten la societat actual perquè, 8 a més a més, també és una eina que permet independitzar-se del sistema agroalimentari corporatiu i fomenta l’autonomia i el benestar dels pobles.
Membres La xarxa compta, avui en dia, amb onze membres, entre els quals hi figuren empreses plenament consolidades, com ara Ecollavors (en funcionament des del 1995), i n’hi ha que s’han especialitzat en un sol producte; per exemple, Triticatum, que ha centrat els seus esforços recol·lectors exclusivament en el blat; o bé Arboreco, dedicada a les varietats tradicionals de fruiters ecològics. Per la seva banda, La Panotxa té com a objectiu principal la conservació i la divulgació de les nostres varietats tradicionals d’horta. Els coneixements i les llavors de la Xarxa Catalana de Graners estan a disposició de tothom al territori, però també els intercanvien amb conservadors de les illes Balears, del País Valencià i amb la xarxa de llavors en l’àmbit estatal. Per més informació: www.graners.wordpress.com

Llegeix-ne més

Aquest any la Fira de Sant Martirià no serà físicament al Parc de la Draga, però no deixarà d’acudir a la seva cita anual amb el món del cavall i les races autòctones. L’Associació de la Fira de Sant Martirià, amb el suport de l’Ajuntament de Banyoles, han fet un esforç per reinventar la mostra i adaptar-la a la situació actual.
El cap de setmana del 14 i 15 de novembre la Fira de Sant Martirià estrenarà un nou format com a fira virtual. L’organització de la Fira ha arribat a un acord amb Banyoles Televisió i Ràdio Banyoles perquè l’essència de la mostra es mantingui a través dels continguts que els dos mitjans locals emetran durant tot el cap de setmana. Serà una edició única i especial perquè els veïns i veïnes de Banyoles i comarca no deixin de connectar-se amb el sector del cavall, les hípiques, les exhibicions eqüestres o les races autòctones. Banyoles Televisió oferirà una programació de continguts durant tot el cap de setmana que inclourà demostracions de salts, carrusels o doma en llibertat, que s’han elaborat en col·laboració amb els centres eqüestres i hípiques que habitualment participen en la Fira de Sant Martirià. Pel que fa a les races autòctones s’oferirà una mostra virtual que, a través d’entrevistes amb diferents representants del sector, farà un repàs a les principals races autòctones dels Països Catalans, per conèixer-ne les prin- cipals característiques, la història i la situació actual i futura de cadascuna d’aquestes races, que habitualment són presents a la mostra que s’organitza al Parc de la Draga. La programació s’oferirà per Banyoles Televisió, es podrà consultar a través del web firasantmartiria.banyoles.cat i des de les mateixes xarxes socials de la Fira de Sant Martirià. Durant el cap de setmana del 14 i 15 de novembre Ràdio Banyoles oferirà també una programació especial centrada en la Fira de Sant Martirià on emetran programes especials sobre la mostra emesos per l’emissora i fragments de la història de la Fira, com per exemple una edició especial del programa Records i memòries on Joan Saubí i Joan Olivas explicaven els orígens de la mostra. Tota la programació es podrà seguir en directe al 107.3FM de Ràdio Banyoles o bé a través del web www.radiobanyoles.cat.
Exposició de cartells i concurs
Prèviament a la celebració de la Fira de Sant Martirià virtual, l’Associació Banyoles Comerç i Turisme i l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament han organitzat una mostra de cartells antics de la mostra que es podran veure als aparadors dels diferents establiments associats a l’entitat.
A més, també han convocat un concurs de fotografies a Instagram amb diferents premis valorats amb un total de 2.000€. S’hi podrà participar compartint fotografies dels aparadors dels establiments que participen a l’exposició o bé dibuixos o manualitats inspirats en la Fira de Sant Martirià. Totes les fotografies s’hauran de publicar a la xarxa social Instagram entre l’11 i el 20 de novembre amb l’etiqueta #firasantmartiria20. Tota la informació actualitzada d’aquesta edició virtual de la Fira de Sant Martirià es podrà consultar a través de la pàgina web www.firasantmartiria.com, on es podrà descarregar també la nova edició de la revista de la fira que serà únicament en format digital.

Llegeix-ne més

La Fira de Sant Martirià de Banyoles acudeix, un any més, a la seva cita anual. Però enguany ha hagut de reinventar-se, donada la gravetat de la situació sanitària. La Fira doncs tindrà lloc de manera digi- tal, en línia el cap de setmana del 14 i 15 de novembre. Aprofitarem la tecnologia per mantenir-la viva iconnectada amb la gent. La programació es podrà consultar a través de la pàgina web de la Fira (www.firasantmartiria.com), s’ha elaborat respectant al màxim les mesures de seguretat i comptarà amb demostracions de salts, carrusels, doma en llibertat, xerrades o entrevistes sobre temàtiques relacionades amb el món del cavall i de les races autòctones. The best asian dating website have very much interesting pictures of hookups.
Tots els continguts es retransmetran per Banyoles Televisió, Ràdio Banyoles i per les xarxes socials de la Fira. Així mateix aquesta edició de la revista de la Fira és en format únicament digital. Volem que tothom pugui viure i gaudir de la Fira d’enguany, encara que sigui d’una manera diferent. Desitgem que el proper any ens puguem retrobar en el marc habitual de la Fira. Gràcies als que feu possible que cada any puguem gaudir de la nostra Fira. Associació Fira de Sant Martirià

Llegeix-ne més

La gallina Pairal, una raça autòctona catalana, té una particularitat que no tenen les altres: una gran aptitud materna que, possiblement, serà determinant per a la seva subsistència en uns moments en què la seva recuperació avança, tot i que a petits passos.
Origen i primer patró Antigament, aquestes gallines de petita grandària autòctones de Catalunya anomenades popularment periques, quiques o pe- leies havien estat molt presents en les nostres masies i cases de pagès situades al voltant de la Serralada Litoral, que comprèn les comarques del Maresme, el Vallès i el nord del Barcelonès. Ja tenim constància de la seva existència en arxius fotogràfics i en alguna notificació documental de principis del segle passat en la zona del Vallès i del Maresme. No obstant això, els nostres page- sos han estat qui més informació han aportat sobre la gallina Pai- ral. En els seus testimonis ja es destaca la seva aptitud materna 14 i que, principalment, eren utilitzades per incubar els ous propis i també els d’altres gallines o espècies d’aus. L’any 2012 em vaig animar a posar en marxa el procés de recupe- ració de la raça després de detectar diversos grups dispersos de gallines en diverses cases de pagès que presentaven una forma i un tipus molt semblants entre elles. Amb l’ajuda i l’orientació del Doctor Amadeu Francesch, expert genetista avícola, vaig iniciar un estudi de freqüències de les principals característiques mor- fològiques de diferents poblacions, aconseguint definir les dues principals varietats de color en la raça: l’aperdiuada i la blat. Amb totes les dades, en el mes de juliol del 2013 vaig establir el primer patró morfològic orientatiu de la gallina Pairal catalana.
Principals atributs Tal com ja he comentat, aquesta gallina té com a principal ca- racterística la seva gran aptitud materna. Té molta facilitat per quedar-se lloca (quan emet calor per incubar els ous), cova molt atenta i és molt solidària (entre elles s’ajuden per protegir els ous sota l’atenta vigilància del mascle). Cuida i defensa els seus po- llets de qualsevol imprevist com cap altra gallina fa (d’aquí possi- blement el nom de peleies) i aquest instint ha estat i serà crucial per a la seva supervivència. Gent del món rural explica que les lloques s’amaguen sigil.losament, sense deixar rastre, quan volen incubar i que un bon dia apareixen de sobte, ben contentes, amb els seus pollets darrere. Tracten la seva descendència amb molta cura i delicadesa, evitant sempre llocs perillosos en què pugui haver-hi depredadors, en què els marges siguin grans o bé hi hagi massa aigua. Per tot plegat, els pollets creixen amb molta vitalitat i l’astúcia necessària per sobreviure i arribar a joves, i després a adults, amb èxit.
El seu temperament és eixerit. Els exemplars més veterans volen com perdius en cas de perill i dormen ben amunt dels arbres i de les teulades per evitar riscos. Look people for hookup on ukraine-ladies. L’instint matern ha aconseguit que es perllonguessin en el temps, però també la seva capacitat per estar sempre alerta i amagar-se quan detecten la més mínima amenaça. D’aquesta manera, poden completar el cercle criant. Present i futur En l’actualitat, la Pairal ha deixat de ser imprescindible en la seva principal funció d’incubar ous d’altres espècies d’aus. Eren galli- nes que substituïen les modernes incubadores artificials, però avui en dia qualsevol pagès o criador pot adquirir un d’aquests ginys per un preu molt assequible i estalviar-se el manteniment d’aquests animals. Al Maresme, curiosament, també havien estat utilitzades a mitjans del segle passat en hivernacles de planta ornamental destinats al cultiu de rosers per controlar les males herbes d’una manera molt ecològica. Una activitat que ja tampoc desenvolupen. Per tot plegat, amb l’afegitó que no es tracta d’una raça especialment atractiva pel que fa a la productivitat, el seu estat censal és certament crític. En els darrers anys ha augmentat el nombre d’exemplars, però encara queda molta feina per fer. Però sóc optimista! Aquestes gallines tenen uns índexs d’èxit materns en criança realment excel.lents i la cura que tenen les mares dels seus pollets és, sens dubte, un valor natural insubstituïble. La creació d’una associació com la nostra és un exemple més de què la societat actual està molt més conscienciada en recuperar i protegir animals amb problemes d’extinció. Aquesta actitud positiva de donar valor al passat ens ofereix una clara esperança pel manteniment i conservació d’aquest patrimoni genètic viu que tenim en les nostres races autòctones. Desitjo que gaudiu d’aquesta magnífica Fira que enguany arriba a la seva 40a edició, dedicada a les nostres races catalanes. Si doneu un tomb per les carpes, trobareu una petita representació dels tipus i colors més abundants de la nostra gallina Pairal.   Jaume Berenguer i Boix President d’Associació d’Amics de la Gallina Pairal (AGP)

Llegeix-ne més

La Fira de Sant Martirià acull, per primera vegada en la seva densa història, una exhibició d’Agility puntuable pel campionat del 2017 que organitza el Club del Gos d’Atura Català que tindrà lloc el diumenge 20 de novembre a partir de les 11 del matí. Sens dubte, una excel·lent ocasió per gaudir d’un esport caní que consisteix a dirigir un gos sobre una sèrie d'obstacles (salts, túnels, passarel·la, rampa, balancí) que ha de superar de la manera més exacta possible i competint contra rellotge, sense corretja, incentius o joguines.

El guia no pot tocar el gos ni els obstacles, excepte de manera accidental, i el control rau en la veu, els senyals manuals i el llenguatge corporal. Per tant, és essencial que l’animal estigui ben entrenat perquè la base de l’Agility és la disciplina i l’obediència. Un jutge dissenya l’ordre en què el gos haurà de completar el circuit conforme al reglament i marca els obstacles amb números que els guies han d’estudiar i recordar per a transmetre’ls després a l’animal, quan ambdós competeixin a la pista.

Catalunya és pionera en aquest esport caní tan divertit. L’any 1992, la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat va inscriure el Club Caní Catalunya de Vilassar de Mar com el primer club esportiu d’Agility al país, i el 2009 es va reconèixer oficialment la Federació Catalana d’Agility (FCAG), la primera de tot Espanya i d’Europa.

programa-agility
 

Llegeix-ne més

A la Fira de Sant Martirià d’enguany es podran presenciar els millors números eqüestres dels millors artistes europeus del moment en el marc d’una programació dedicada als cavalls que s’ha modificat de soca-rel per adaptar-la als nous temps. Innovadors, dinàmics, atrevits, frescos i divertits. Breus números encadenats en què s’aconsegueix captivar i involucrar els espectadors. Així són els xous que es veuran a la carpa del parc de la Draga. assire-becar Els  cavalls mostren un gran ventall d’habilitats guiats només pels peus i la veu de l’ensinistrador, aconseguint crear un ambient màgic que estremeix el públic per la seva creativitat i bellesa. Tot plegat, esquitxat amb pinzellades còmiques que agraden especialment als més petits. Get hot sex on hooksexup. La programació abasta quatre números eqüestres ben diferents, però amb una característica comuna: l’alta qualitat.

Els artistes  

Florin Cristinel Harabor, de nacionalitat francesa és considerat com un gran mestre en volteig cosac i posta hongaresa, mentre que el també francès Guillaume Assire-Becar fusiona l’art i l’humor en una posada en escena singular, original i atrevida. El català Lluís Pell es dedica a la cria de cavalls de pura raça espanyola i al seu entrenament amb doma natural i doma clàssica. Finalment, el grup Excalibur realitza tornejos medievals amb cavalls des de fa temps amb un nivell de realisme i espectacularitat sorprenents.

Per no perdre-s'ho!

INFORMACIÓ VENDA D'ENTRADES

fira-sant-martiria-banyoles-espectacle-cavallsfira-sant-martiria-banyoles-espectacle-cavalls
 

Llegeix-ne més

Sabíeu que durant la Fira de Sant Martirià ja és tradició que s’hi faci una exposició monogràfica i tingui lloc una trobada de criadors de gallines pertanyents a l’Associació d’Avicultors de la Raça Flor d’Ametller (ARFA)? Doncs enguany s’arriba a la sisena edició i se celebrarà el diumenge 20 de novembre a partir de les 10 del matí al parc de la Draga. El programa ja està tancat i consta d’una presentació del manual de selecció, de consultes veterinàries, d’un espai pràctic de debat i d’assessorament per a la selecció d’animals i, finalment, l’intercanvi de gallines d’aquesta raça entre els socis. Sens dubte, es tracta d’una molt bona oportunitat per conèixer una mica més aquesta gallina peculiar autòctona de Catalunya.

Des de fa molts anys que es cria en zones rurals i es caracteritza per ser una gallina de mida reduïda, elegant i desperta, de diferents colors de base, però sempre clapada de blanc, recordant els pètals de les flors de l'ametller. La seva gran utilitat en el galliner ha estat sempre la de covar, tant els seus propis ous com els d'altres espècies. Destaca també pel seu caràcter dòcil, raó per la qual és un animal molt fàcil de criar. Des de fa poc temps es va iniciar la seva recuperació i selecció, ja que el nombre d'exemplars era molt escàs i es temia per la seva desaparició. A l’ARFA treballen per unir els criadors i garantir la conservació d’una gallina que és molt catalana, que és molt de casa nostra.

 fulleto-trobada-de-criadors-02

Llegeix-ne més

La Fira de Sant Martirià de Banyoles d’enguany serà especial pels motius de sempre (el bestiar, els concursos, les parades, el racó dels pintors i dels artesans, les exhibicions, el Firestany, la tradició, la història, l’arrelament social…) i també per les novetats d’aquesta 38a edició, que són moltes i molt importants. El primer canvi, tot i que lleu, fa referència a la distribució dels diferents espais de la Fira per adaptar-se a les modificacions del nou programa i facilitar l’accés dels visitants. Així doncs, s’instal·larà una nova pista, mentre que la Fira del Dibuix i la Pintura s’ubicarà just al costat del pavelló. També se senyalitzarà millor la zona d’aparcament pels cotxes.

Però la principal modificació rau en el paper dels cavalls, que a partir d’ara es convertiran en autèntics artistes. Vivim en l’era dels espectacles de masses i els que tenen els cavalls com a protagonistes cada vegada agafen més rellevància, i la mostra no se’n podia quedar al marge. Amb l’objectiu d’augmentar l’interès i atraure més públic, sense trair la seva essència i el seu esperit tradicional, la Fira de Sant Martirià fa un pas endavant modificant la programació dedicada als cavalls; s’eliminen els concursos morfològics, però es conserven els del burro català i els animals híbrids. La nova i ferma aposta de futur són els espectacles de doma de cavalls que tindran lloc en una nova pista de dimensions més reduïdes. Una graderia permetrà sopar mentre es gaudeix en directe de les habilitats dels equins. La Fira pretén exhibir la cara més brillant del món de l’hípica. S’han programat xous eqüestres d’enorme bellesa i plasticitat durant els tres dies dirigits a petits i grans.

El compte enrere pels dies 18, 19 i 20 de novembre, quan el vessant artístic dels cavalls inundarà el parc de la Draga, ja ha començat…

Llegeix-ne més