Antigament s’empraven els cavalls per a les dures feines del camp, per a tasques militars i perquè prenguessin part en curses de tota mena. En temps de pau i amb l’arribada de la mecanització, els èquids van quedar relegats a certs àmbits esportius associats a les classes benestants i a la producció de carn. No obstant això, amb el pas del temps, la seva interacció amb els humans ha anat augmentat a mesura que han anat sorgint noves maneres de connectar-hi, fins al punt que, en l’actualitat, es poden citar tres grans vessants del cavall: l’equitació social o d’oci, l’equitació esportiva i l’equitació terapèutica.
El món del cavall encara és desconegut per a molta gent, però quan s’ha tastat i s’han despertat les passions que genera, és molt difícil resistir-s’hi.
Vessants
El vessant esportiu és, sens dubte, el més estructurat i desenvolupat. Catalunya és pionera en tres disciplines concretes: el Raid (realització d’un determinat recorregut en el menor temps possible), el T.R.E.C., Tècniques de Rutes Eqüestres de Competició (el genet i el cavall han de dominar totes les habilitats i dificultats per dur a terme un llarg passeig o una ruta pel camp) i el Horseball (el bàsquet a cavall), tot i que s’està millorant en moltes altres gràcies al foment d’aquest esport entre els més petits mitjançant els Poni Clubs.
El vessant terapèutic (l’equinoteràpia, en què s’utilitza el cavall com a eina terapèutica) ha guanyat molta importància en els darrers anys perquè s’ha vinculat a projectes molt interessants en els quals el contacte amb l’animal i la natura ajuda a millorar la salut física i psicològica (en definitiva, la qualitat de vida) de certs col·lectius que tenen unes necessitats concretes. L’equinoteràpia es divideix en tres grans àrees: la hipoteràpia (tracta persones amb trastorns d’origen neurològic, traumàtic, genètic o degeneratiu), la munta terapèutica (tracta disfuncions psicomotors, sensoriomotors i sociomotors) i l’esport terapèutic (indicat per a persones amb certa discapacitat física i funcional). Finalment, trobem el vessant social o d’oci i el seu desenvolupament a les zones rurals com a Turisme Eqüestre. De totes tres, per cert, hi ha oferta a la nostra comarca. Al Pla de l’Estany s’ubiquen un bon nombre de centres eqüestres que fan possible que el sector del cavall en el nostre territori sigui ampli, divers, innovador i de qualitat (vegeu taula).
La gran varietat de disciplines existents per practicar l’equitació afavoreix que tothom qui ho vulgui pugui gaudir-la a la seva manera: nens i nenes, joves i adults poden escollir aquella que s’adapti millor a les seves necessitats o interessos. La mateixa persona és qui posa els límits. Però el que és segur és que totes les persones rebran, d’alguna manera o altra, els beneficis per a la salut que comporta la pràctica de l’equitació, tant en l’aspecte físic com psicològic, així com els valors positius i de creixement personal que transmet.
ALGUNS BENEFICIS DE L’EQUITACIÓ:
1- Apropa a la natura i, per tant, facilita el foment i el respecte pel medi ambient i també pels animals.
2- Desenvolupa la responsabilitat i l’afectivitat -el cavall és un ésser viu que s’ha de cuidar-, la superació personal i la superació de pors, la paciència, la constància, l’autocontrol, la intuïció, la comunicació, la confiança, l’autoestima, la seguretat, la concentració i la disciplina, valors ideals per a les persones.
3- Afavoreix la correcció postural i estimula la coordinació motriu, l’equilibri, l’agilitat, els reflexos i el sentit de l’orientació.
4- Permet desenvolupar i mantenir una bona forma física i el to muscular, ja que s’exerciten i es tonifiquen els muscles de tot el cos: braços, cames, abdominals, esquena, glutis...
5- Augmenta la capacitat respiratòria i l’enfortiment del cor. 6- Potencia el treball en equip i es fomenta la socialització.
7- El contacte amb el cavall millora l’estat anímic, carrega d’energia i aporta relaxació i desconnexió, alliberant-se estrès.
8- Es tracta d’una activitat divertida i a l’aire lliure.
9- És un potent mètode de rehabilitació i teràpia en psiquiatria, psicologia i pedagogia. La seva pràctica, sota supervisió, pot aportar beneficis a pacients amb autisme, trastorn pel dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat, paràlisi cerebral, síndrome de down, deficiència visual, auditiva o del llenguatge...
